Els estereotips de gènere estan definint com és la vida de moltes criatures: què estan fent, com s’estan expressant, com s’estan comportant, amb què i amb qui passen el seu temps, què fan amb i al seu cos i com configuren els seus pensaments. Els estereotips de gènere estan influenciant la seva qualitat de vida.

Els estereotips de gènere no només estan reduint la qualitat de vida d’aquelles criatures que són tan intel·ligents i valentes que veuen o senten que el que s’espera d’elles no encaixa amb qui realment són. També trobem aquelles altres criatures, que a través de dura correcció, pressió i altres processos coaccionadors, d’alguna manera han après a ser de la manera com s’esperava que fossin. Tanmateix, també elles estan tenint una qualitat de vida inferior a la que podrien tenir, perquè no van fer cap procés de qüestionament, no van reflexionar si aquella era realment la manera que volien ser. Perquè no va haver-hi opció. Podria ser que després d’un procés de reflexió, de totes maneres haguessin escollit un camí semblant al que caminen avui, però senzillament si no hagués existit aquest procés ara serien persones més lliures, conscients, creatives i obertes a altres visions, estant així més preparades per fer una aportació enriquidora a la societat.

Els estereotips de gènere no són res sobre el que puguem riure, no són quelcom superficial i no poden ser reduïts al drama del color amb el què s’hauria de vestir cada criatura. És molt més i és més profund que això. Es tracta de la seva qualitat de vida, del seu futur. Per això desafiar els estereotips de gènere és una tasca urgent per a qualsevol ésser humà implicat amb criatures: pares, mares, àvies, tiets, mestres, monitors d’estades d’estiu… qualsevol persona, amb la responsabilitat d’acomplir la bonica tasca d’acompanyar el procés de desenvolupament humà d’una criatura, pot i hauria de desafiar els estereotips de gènere.

Reptar o desafiar els estereotips de gènere pot prendre moltes formes i pot ocórrer a molts nivells. Per exemple a un nivell polític. Per a fer-ho els darrers anys moltes institucions i organitzacions han desenvolupat estratègies i instruments, han invertit diners i personal. El com s’ha fet i què ha provocat és molt criticat i debatut. Tanmateix, i deixant per ara aquestes iniciatives a un costat, aquest procés pot esdevenir-se també a un nivell de persona-a-persona, un nivell molt més micro. Aquest és el menys investigat, el més efectiu i el que costa menys diners i requereix creativitat. El nivell de persona-a-persona és el que pot garantir un procés més sostenible i més seguretat emocional, quelcom molt valuós per a qualsevol criatura, si esperem d’ella que pugui tenir un desenvolupament humà sa i complert.

El procés de desafiar els estereotips de gènere a un nivell de persona-a-persona està basat en actituds i en moments i espais espontanis. Els estereotips de gènere sovint estan alimentats i enfortits per situacions, accions i comentaris molt ancorats en la rutina del dia a dia. Aquests són la clau per un desafiament autèntic al nivell micro.  Tenir una actitud desafiadora amb els estereotips de gènere, usar espais i moments espontanis, és un camí molt poderós a seguir, amb força per produir grans efectes, però no sempre fàcil d’aplicar a la pràctica. I és aquí on cal preguntar-se, com pot una o un professional del món de l’educació reaccionar en una situació espontània de forma reptadora enfront un  estereotip de gènere en construcció si ella mateixa encara no ha iniciat el seu procés de qüestionament?